El tema que tractarem és el d’una
noia que ha decidit acabar amb la seva vida, ja que ha renunciat a una operació
que és imprescindible per a viure, i ha estat una decisió seva.
Per començar, pensem que si ets humà tens uns
drets una llibertat, uns pensaments i dins de la llibertat, la llibertat
d’expressió, de pensament, d’opinió i d’escollir el que es fa de gran, o les
opcions que et van apareixent a la vida. Si vols deixar de viure és cosa
teva i de ningú més, així que la noia, tot i la seva edat limitada, pot
escollir el que ella creu, i el que vol, ja que és conscient i té la
suficient capacitat com per poder escollir aquesta elecció. Per altra banda, el
temps que ha pogut viure la noia en bona vida, o més ben dit, enlloc
que no sigui algun hospital, ha estat molt reduït i no era gaire conscient del
que passava. Fins i tot, encara que hagués escollit viure, podia haver anat
malament l’operació, o que un altre cop tingues la malaltia o n’agafes una
altra. Possiblement tot això li produís un trauma psicològic, ja que ha estat
apunt de morir, i s’ha passat durant la major part de la seva vida ingressada
en hospitals, i no seria un record gaire desitjable que diguem. Per acabar, els
metges van corroborar que l’operació no era del tot segura i podia sortir
alguna cosa malament, i n’és un contradient a escollir l’opció ja que fa entrar
por, i repercuteix en els pensaments de que si sortís malament tot seria pitjor
del que ja és ara, i que millor que prevenir un altre disgust a haver-lo de “curar”
durant més temps.
En conclusió, la vida d’aquesta nena ha estat
un autèntic infern, i que, segons la meva opinió, ha fet bé de rebutjar el trasplantament
de cor, ja que la seva vida seria pitjor que la mort.
