Bases

1. Les modalitats dels premis literaris  són les següents :

 1.1. Poesia:  en llengua catalana i llengua castellana.

2.2. Prosa: s’estableixen sis categories en llengua catalana i llengua castellana.

·         1r d’ESO

·         2n d’ESO

·         3r d’ESO

·         4t d’ESO

·         1r Batxillerat

·         2n Batxillerat 

2. Els premis tindran, respectivament, una dotació econòmica en vals de 50€ i 30€ per a material escolar, llibres o d’altres regals.

3. Els treballs presentats a la modalitat de prosa hauran de tenir un màxim de dos fulls en format D-4, mecanografiats a doble espai, tipus de lletra “Times New Roman” d’11 punts i  un espai de 2,5 cm. en els quatre marges del full.

4. Els treballs presentats a la modalitat de poesia hauran de tenir un màxim de 50 versos, mecanografiats a doble espai.

5. Els treballs es podran lliurar al professorat del departament de llengües fins al divendres 6 de març de 2009.

6. Només els treballs de poesia  es presentaran amb pseudònim. Conjuntament amb el treball, en sobre a part, constarà el pseudònim i, a l’interior, s’hi inclourà una nota amb el nom, cognoms, curs i grup de l’alumne.

7. El jurat dels premis estarà compost per professors i professores del departament de llengües. El jurat podrà declarar els premis deserts o concedir-los “ex aequo”.

8. Els premis es lliuraran en un acte públic durant la diada de Sant Jordi, el dia 23 d’abril.

9. L’acceptació del premi implica la publicació dels treballs guanyadors al bloc del Departament de llengües www.entrenosaltres.bloc.cat

  El jurat dels premis,

Sabadell, 6 de febrer de 2009

Tweet

quan és sobrat per son semblant qui el força [si un altre brau el derrota i l'hi força,]

ne torna mai fins ha cobrada força  [no en torna mai fins que no té prou força]

per destruir aquell qui l’ha desert, [per destruir qui el va deixar desert,]

tot enaixí em convé llunyar de vós,  [així em convé allunyar-me de vós,]

car vostre gest mon esforç ha confús:  [car amb un gest l'esforç meu heu batut:]

ne tornaré fins del tot haja fus  [no tornaré fins que no hauré abatut]

la gran paor qui em tol ser delitós  [aquesta por que em treu d'estar joiós.]

COMENTEU EL POEMA A L’APARTAT DE <<COMENTARIS>>.

INDIQUEU EL VOSTRE NOM I EL GRUP.

PODEU MATISAR ELS COMENTARIS D’ALTRES ALUMNES. 

1. Mètrica.

2. Tema.

3.Termes de la comparació.

4. Actitud que el diferencia dels trobadors.

5. Altres aspectes.

Tweet

Ens proposem a exposar el cas de l’ homicidi a Mollet del Vallès

Dos menors de 14 anys agredeixen a la seva companya d’ institut fins que perd el coneixement i mor desagnada.

Hi han diverses opinions sobre aquest tema però nosaltres som partidaris de no utilitzar la violència per resoldre les diferències.

Com s’ha assenyalat, els menors planegen l’homicidi de Maria Dolores (Maores)

Els acusats demanen a la víctima que es reuneixi amb ells i la porten a un descampat.

Es cert que els joves podien actuar en defensa pròpia però Maores no tenia un perfil agressiu, tampoc es té constància de cap agressió per part de Maria Dolores.

Els acusats van planejar l’homicidi i per tant no existeix la possibilitat de que actuessin en defensa pròpia.

Els acusats tenien previstos diversos assassinats.

Sergi i Lluís (els acusats) van anar a buscar una amiga de la víctima, no podem saber si volíen que l’amiga de Maores ajudes a l’homicidi de Maria Dolores o volien cometre un altre homicidi.

Sergio i Lluís s’acusen mútuamentquan van anar a comissaria a declarar.

Malgrat que es van presentar a la policia voluntàriament són portats pels amics per tal de reduir la condemna.

Un dels agressors té la sang freda d’ anar a jugar un partit de fútbol abans de declarar. En pocs mots no demostren tenir mala conciència ni remordiments.

En Lluís i en Sergio són enviats únicament a un centre preventiu ”Els Til·lers”

No els perjudicarà quan arribin a majors d’ edat .

Passat un temps quan surtin del centre poden tornar a assassinar, naturalment sino es prenen mesures l’ amiga de Maores pot estar en perill ja que sens dubte els acusats actuen de manera molt violenta.

En conclusió Sergi i Lluís malgrat cometre un homicidi premeditat no demostren remordiments i són condemnats d’una manera molt lleu . Amb tota seguretat podem afirmar que quan siguin majors haurien d’anar a reformar-se o ingressar a presó.

Amb la condemna actual són un perill per la societat. "

Tweet

Saina, una chica muy vulgar y con muchos sueños en la cabeza vivía en Samsun un pueblo al lado del mar negro, pero en una casa a las afueras del centro, en una zona montañosa. Cada mañana iba a la playa a ver el amanecer reflejado en el mar, le encantaba el mar, pero nunca se había bañado en él, el pueblo no quería más enfermedades por culpa de esa agua. Porque como era un mar estancado el agua dulce se podría y al no tener sales nunca se morían todos los microbios. Muchos le llamaban el mar negro, por ser un mar tan contaminado y con tantos microbios. Ella siempre estaba pensando en cómo poder hacer que el mar se volviera salado y muchas veces había hecho pruebas pero nunca le salían bien, pero esta vez tenía una gran idea y se paso muchos días trabajando en ella.Había visto una montaña inmensa de sal y muchos carros que transportaban sal del mar Caspio, porque en el pueblo de Samsun no podían conseguir sal por medio del sal negro. Se puso a trabajar, intento desviar el río para que deshiciera la sal y se la llevase toda hacia el mar, pasaron unos días y ella no veía que todo ese trabajo no había servido de nada y se rindió. Al día siguiente, como siempre por la mañana fue hacia la playa y vio como amanecía, se puso a llorar, su sueño era poderse bañar y vengarse de todas las personas que habían muerto. Muchas lágrimas cayeron en su ropa y en su pañuelo pero una no, cayó en el mar, esa gota de lágrima salada convirtió ese mar dulce en un mar de agua salada ya que su sueño siempre había sido que ese mar fuera salado.  

Tweet

El Grande, era un héroe de Italia, en Roma.Era un joven de veintiocho años, alto, pelo un poco largo i castaño, ojos marrones y unas piernas larguísimas que le permitían correr muy deprisa.Nadie sabe quienes eran sus padres. Cuando él era un bebé, lo habían abandonado a las puertas de Roma.El Grande era tan fuerte i corría tan deprisa, que todo el mundo decía: – ¡Este chico es de padre león i de madre avestruz!-Le decían el Grande, por que era muy alto gracias a sus piernas y tenía un corazón inmenso.Su punto débil eran las cosquillas.El Grande, se había enfrontado a muchos peligros, salvado a doncellas y castillos, hasta había vencido a monstruos i a dragones, pero no se había enfrontado nunca a lo que les esperaba…Un día llegó un circo en Roma y todo el mundo fue a verlo.Cuando la gente llegó allí, se encontraron hombres armados y fuertes con su capitan que gritó: – ¡Cogedlos a todos!-La gente empezó a correr en todas direcciones y chocaban unos contra otros. Aquello era un caos. Al final, todos fueron arrestados.De pronto llegó la única persona que llegaba tarde al circo… ¡El Grande!Todas las personas arrestadas estaban encerradas y colgadas en jaulas en el techo del circo, con unas cuantas almohadas dentro para la comodidad.Todos aclamaban el Grande. El general dio la orden de arrestarlo y quince hombres corrieron hacia él.La gente de las jaulas empezó a tirar las almohadas a los arrestadotes, con tan mala suerte que una de ellas se reventó y cinco plumas cayeron sobre el Grande. Ese, empezó a reírse y los arrestadotes supieron cual era su punto débil y le empezaron a hacer cosquillas.El pobre Grande reía i lloraba sin parar y sin saber que hacer. No resistió más de tres minutos y murió de risa.Todo el mundo pensó que había sido una gran persona y que al menos había muerto feliz.   

Tweet

Vivían en una casa inmensa, muy cerca del bosque, donde Nil para desconectar del mundo se iba a buscar monstruos y animales desconocidos.

Él era un niño muy solitario, no tenía muchos amigos pero él no los necesitaba. Le gustaba mucho la fantasía y siempre escribía  en su libreta cuentos extraordinarios e irreales. Sus padres pensaban que tenía demasiada imaginación y esa imaginación no le hacía ningún bien. Siempre se encerraba en su mundo y no escuchaba a nadie, excepto a su amigo imaginario.

Un día Nil llegó del colegio y se fue al bosque, como de costumbre. Hacía un día grisáceo y muy frío, pero a él le daba igual.

Iba por el camino de siempre, uno de los arbustos de su lado se movió. Se pensaba que era una criatura y decidió seguirla (su imaginación le volvería a hacer pasar un mal rato).Nil en un abrir i cerrar de ojos ya no a vio esa “criatura”, no sabía por dónde ir, ni cómo volver a casa. Decidió quedarse donde estaba y pensaba que ya lo vendrían a buscar.

Mientras dormía, una serpiente Eyoni le picó, y con su veneno le dio unos poderes. Ahora él tenía las mismas características que una serpiente, corría muy rápido, era capaz de engullir a una persona entera, tenía mucha fuerza y entendía el lenguaje de las serpientes, pero lo raro era que su forma física era la misma.

Nil se despertó por la mañana, pero estaba en el mismo sitio donde se durmió, en el bosque. Nadie lo había ido a buscar.

Decidió caminar hacia una dirección.

Estuvo diez horas caminando sin agua ni comida. De pronto volvió a ver un arbusto que se movía, empezó a correr hacia él. En aquel momento vio que era muy rápido, pero no se lo explicaba. Se quería sentar en una piedra pero en aquel momento pensó en su abuelo que siempre le decía:

- Antes de sentarte en una piedra, levántala, porque debajo puede haber cualquier

cosa. Y así lo hizo, pero era una piedra inmensa que él pensaba que no la podría levantar, pero lo intentó. Fue fascinante, levantó la piedra con un solo dedo, no sabía qué le pasaba. 

Empezó a imaginar que ahora estaba en otro mundo, y él era el rey. Pero no era nada de eso: le había picado una serpiente, y si no luchaba con la serpiente más fuerte de esa zona Nil se convertiría en serpiente. Pero Nil no lo sabía, hasta que se encontró con una serpiente y entendió lo que le decía.

- Mm…!!! carne humana, la más rica- dijo la serpiente.

- ¿Cómo es que entiendo lo que dices?-dijo Nil

- Ahahahahah!!! Tu también hablas Serpery, pero si no eres una serpiente!- dijo

  ella.

- Ahora que lo pienso, hay una leyenda que dice que hace muchos  muchos años una serpiente Eyoni picó a un humano y ese humano al cabo de cinco días se convirtió  en una de ellas. Pero tú por lo que veo no eres una serpiente – Dijo la serpiente

-  Ya pero sólo hace un día que me perdí y esta noche he dormido en el bosque.

   ¿Y si me ha picado una serpiente Eynoi qué debo hacer?- dijo Nil.

-  La leyenda dice que tienes que luchar contra la serpiente más fuerte de esta zona, por lo tanto tienes que luchar contra la serpiente Moniro.  Es un macho muy muy fuerte

- Pero es que yo no sé luchar, no la podré ganar.

- A ver, si te ha picado esta noche tengo cuatro días para enseñarte a luchar, yo te enseñaré.

Pasaron tres días y Nil estaba agotado, día y noche entrenando y luchando, pero la verdad es que él progresaba muy rápido.

Esa mañana su amigo, la serpiente Yxor, le dijo que era el gran día: hoy tendría que luchar. Nil estaba muy asustado aunque era muy fuerte.

Fueron a buscar la serpiente Moniro. Nil cuando la vio aun estaba mas asustado.

Era una serpiente inmensa, tenía unos muslos llenos de fuerza.

Estuvieron más de una hora luchando, a Nil  ya no le quedaban fuerzas pero en un momento la serpiente Moniro se despistó y Nil aprovechó para darle un puñetazo y así fue como ganó.

La serpiente Yxor lo llevó a su casa, sus padres estaban muy preocupados.

Al cabo de dos días se dio cuenta que no había perdido los poderes y Nil con sus poderes ayudó a progresar a la humanidad.

Tweet

El tema que tractarem és el d’una
noia que ha decidit acabar amb la seva vida, ja que ha renunciat a una operació
que és imprescindible per a viure, i ha estat una decisió seva.

Per començar, pensem que si ets humà tens uns
drets una llibertat, uns pensaments i dins de la llibertat, la llibertat
d’expressió, de pensament, d’opinió i d’escollir el que es fa de gran, o les
opcions que et van apareixent a la vida. Si vols deixar de viure és cosa
teva i de ningú més, així que la noia, tot i la seva edat limitada, pot
escollir el que ella creu, i el que vol, ja que és conscient i té la
suficient capacitat com per poder escollir aquesta elecció. Per altra banda, el
temps que ha pogut viure la noia en bona vida, o més ben dit, enlloc
que no sigui algun hospital, ha estat molt reduït i no era gaire conscient del
que passava. Fins i tot, encara que hagués escollit viure, podia haver anat
malament l’operació, o que un altre cop tingues la malaltia o n’agafes una
altra. Possiblement tot això li produís un trauma psicològic, ja que ha estat
apunt de morir, i s’ha passat durant la major part de la seva vida ingressada
en hospitals, i no seria un record gaire desitjable que diguem. Per acabar, els
metges van corroborar que l’operació no era del tot segura i podia sortir
alguna cosa malament, i n’és un contradient a escollir l’opció ja que fa entrar
por, i repercuteix en els pensaments de que si sortís malament tot seria pitjor
del que ja és ara, i que millor que prevenir un altre disgust a haver-lo de “curar”
durant més temps.

En conclusió, la vida d’aquesta nena ha estat
un autèntic infern, i que, segons la meva opinió, ha fet bé de rebutjar el trasplantament
de cor, ja que la seva vida seria pitjor que la mort.
 

Tweet

En principi tothom és lliure de fer el que vulgui amb la seva vida. Però algú hauria de decidir quan i com vol morir? A l’assabentar-nos que una noia havia rebutjat un transplantament que era qüestió de vida o mort ens va afectar la importàancia de les conseqüències de la seva decisió, i més tenint en compte que la noia només té 13 anys. 

Pensar que una persona de cinquanta o seixanta anys estigui molt malalta o tingui una vida molt dolenta i es plantegi morir pot ser (més o menys) raonable: ha viscut molts anys i de segur que ha tingut moltes experiències diferents. Però és més difícil posar-se a la pell d’una noia de tretze anys que també s’ho hagi plantejat. Aquesta noia que pateix leucèmia des dels cinc anys, segurament no ha viscut una vida com la de la majoria de nens de la seva edat: en lloc de jugar a nines estava a l’hospital, en lloc de fer esport li estaven fent la quimioteràpia.

En principi tothom és lliure de fer el que vulgui amb ell mateix, però la mort representa el final, si (com diuen els metges) l’operació funcionés. També s’hauria de considerar l’opinió dels pares, que en aquest cas pensen que la seva filla és prou madura, i si ho diuen deu ser veritat. Però igualment per als pares serà una experiència molt traumàtica.

Tot plegat és una situació molt complicada, que com per sort hi ha hagut poquíssims casos, tenir un punt de l’acabament de tot. Aquesta noia al voler morir es tanca la possibilitat d’una vida que no ha tingut que podria tenir a partir d’ara. Cal tenir present que al no haver tingut una vida més o menys `normal`no sap quines portes s’està tancant vista coherent no és gens fàcil. Finalment, la noia ja ha pres una decisió irrevocable i que possiblement, si hagués sabut quin futur tindria no hagués decidit això.  

Tweet

Per començar el dia 1 de novembre de 2008 dos menors, Lluís i Sergio, van anar a veure la seva companya de classe, Maria Dolores coneguda com Maores, dient-li que tenien un regal per a ella. Quan va baixar fins i tot amb roba d’anar per casa, la van portar a un descampat li van donar una ganivetada i li van desfigurar-li el rostre amb un pal. Un dels veïns la va trobar tirada amb vida i va trucar a l’ambulància pocs minuts desprès de vindré l’ambulància va morir.

De la mateixa manera que van assesinar a la noia mereixen un castig igual qe el d’un adult, ja que el fet es el mateix. Però com son menors d’edat nomès aniran a un reformatori i no aniran a la pressó.

Com es sentiran els pares de la noia assesinada saben que els assesins de la seva filla no aniran a la pressó? I dintre de res ja estaran al carrer.

Però encara que el que van fer està fatal i que no es pugui perdonar van tindre l’honestitat d’anar a declarar.

Gràcies a que declaresin an agilitat la investigació i el judici.

Per molta bona voluntat i per moltes coses que agi fet malament algú no tenen dret a matar a ningú. Defet mai i auran suficients motius per fer-ho.

Tweet

Tot va començar una nit de divendres quan Sergio i Luis van anar a casa d’una amiga de la víctima, tot i així la noia dormia i el seu pare els hi ho va comunicar. D’aquest fet es poden treure diverses conclusions: una seria que els joves volien cometre l’assassinat amb aquella noia, però com estava dormint van anar a casa de Maria Dolores. L’altre seria que els nois tan sols volien parlar amb ella. Es clar que es podria haver tractat de fets desconeguts.

Finalment els joves van anar a casa de Maria Dolores i van picar el timbre, els nois van enganyar a la víctima dient: "Baixa que et donaré un regal que no olbidaràs mai". Maores no va dubtar de baixar ni un moment ja que estava enamorada de Sergio. Quan la noia va baixar els homicides la van portar a un descampat, darrere de la casa de Maria Dolores, i allà li van clavar una ganivetada a la jugular i li van colpejar la cara amb un pal fins a desfigurar-li. Un cop els dos joves van quedar satisfets de l’agressió van tornar a casa seva i se’n van anar a dormir sense cap mena de remordiment aparent.

L’endemà al matí en Sergio va anar a jugar un partit de futbol, aquest estava una mica nerviós perquè els fets ja havien corregut per tot el barri de Can Mas. Els amics dels joves, van notar en ells una actitud estranya, van descobrir el que havien fet i els van presionar perquè s’autoinculpessin a la comisaria. Per tant, es podria entendre que els nois no tenien cap mena d’intenció d’entregar-se.

Els joves van ser jutjats i condemnats a un centre de menors: "Els Til·lers de Mollet del Vallès", fins que siguessin majors d’edat.

La nostra opinió és que pels fets que els joves han comés i el fet de haver-ho executat voluntàriament van rebre un càrrec lleu. Creiem que per molts fets que no s’apiguem no són prous els motius com per matar a una jove i a sobre no tindre conciencia de el que han fet, suposadament.

Encara ara s’investiguen altres fets per assabentar-se’n d’alguna cosa que ajudés a saber perquè en Sergio i Luis van cometre l’assassinat.

Tweet